Definició i història dels telèfons intel·ligents

Definició i història

Alguns dels primers telèfons intel·ligents de Nokia, la sèrie Communicator 9000.

La majoria els nous telèfons mòbils tenen algunes funcions d'organitzador personal, per senzilles que siguin, com ara llibreta d'adreces, agenda, i llista de tasques. Tot i així els telèfons BREW i Java ME, encara que permeten instal·lar aplicacions, no es consideren smartphones. Molts dispositius BREW tenen funcions d'organitzador personal, permeten instal·lar aplicacions de tercers i inclouen pantalles de 240x320 pixels, però no són considerats smartphones. La definició sembla estar lligada a certs sistemes operatius.

Els trets fonamentals podrien ser els següents: els Smartphone estan centrats en la veu (és a dir les seves funcions principals són les de veu, les dades són secundàries) i tenen característiques pròpies dels organitzadors personals; mentre que el comunicadors personals, (com ara els BlackBerry) tot i oferir funcions de veu, estan centrats en les dades. Els Smartphones es poden fer servir amb una sola mà, mentre que per fer servir un organitzador personal solen ser necessàries les dues mans.

L'auge de l'iPhone i Android

A finals de 2007 Apple va introduir el seu primer smartphone l'iPhone. Fou un dels primers en utilitzar fonamentalment la pantalla tàctil per a tots els seus usos i destacà per ser el primer telèfon mòbil en fer ús d'una interfície multi-tàctil. Un altre avantatge decisiu va ser la qualitat del seu navegador web en comparació amb les alternatives existents (a la web d'experts Ars Technica el valoraren com a "molt superior a qualsevol que hagi fet servir abans".^[1]). El juliol de 2008 Apple va llençar un nou model amb un preu menor i suport 3G. També es va crear l'App Store amb aplicacions tant gratuïtes com de pagament, permetent instal·lar aplicacions desenvolupades per tercers. Aquesta botiga d'aplicacions ha tingut un gran èxit així per exemple a l'abril de 2010 ja s'ofertaven més de 185.000 aplicacions.^[2] L'èxit de l'iPhone ha refermat certes tendències dins del món dels smartphones com ara l'ús d'intefícies tàctils, l'abandonament dels teclats o la importància de les botigues d'aplicacions.

Navegant per la viquipèdia en l'smartphone amb Android HTC Desire.

Els sistema operatiu Android, desenvolupat per Google, va aparèixer per a smartphones l'any 2008. Es tracta d'un sistema operatiu de codi obert basat en Linux i suportat per l'Open Handset Alliance (que a part de Google està formada per Intel, HTC, Motorola i Samsung entre d'altres ^[3]). El primer smartphone en utilitzar-lo va ser l'HTC Dream, anomenat G1 per l'operadora americana T-Mobile que el distribuí. El programari inclòs en el sistema operatiu integra els serveis propis de Google com ara correu, calendari, navegació, etc. Les aplicacions de tercers estan disponibles a l'Android Market.^[4]

Sistemes operatius

Els sistemes operatius més freqüents utilitzats pels smartphones són Symbian, RIM (BlackBerry), Android, iOS (Apple) i Windows Mobile / Windows Phone. Altres sistemes operatius per a smartphones són Bada -de Samsung- o MeeGo (Moblin i Maemo).